9 del matí, caminant per Puerta del Sol intentant no relliscar i caure (no seria plan que era molt d'hora i havia molta gent al carrer). Les meves sabates noves, encara que precioses, rellisquen quan el terra està mullat. Havia d'anar a fer unes coses a una botiga. Quan giro la cantonada per pujar per Esparteros em trobo el borratxo de torn cridant i la cuponera (que fa una mica de por) cridant "qué hoy tocaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa". Tal qual esquiador d'alta competició, sortejo els àvids repartidors del Qué, ADN, Su Vivienda, Metro, No sé qué Latino, El Nuevo Ciudadano, amb poca sort, perquè m'han encasquetat el Qué i l'ADN (quina eficàcia de repartidors). Rellisco (però no caic). Arribo a la botiga. Dins, em trobo un gos mida rata de metro en miniatura vestit amb un anorak verd (si, una rata-gos amb anorak) perseguint una pilota de tenis. Quasi se li desencaixa la mandíbula quan intentava agafar la pilota amb la boca (no ha pogut, era físicament impossible). Tota la gent dient .... ¡Qué mono! ¡Qué gracioso! Com que ¡Qué gracioso!? Si era repugnant! I què fa un gos dins una botiga corrent amunt i avall? Bé, després de la indignació i havent complert amb el meu objectiu, surto al carrer, m'abrigo (dins la botiga tenien el climatitzador en modo Caribe), em canvio de vorera perquè no m'encasquetin el Su Vivienda, torno a creuar. Rellisco de nou. Arribo a la cantonada, el senyor borratxo em diu: "¡Qué mujer más bella!". I jo em pregunto. Com sap que sóc "bella" (que ho sóc), si no m'ha vist la cara perquè la bufanda em tapava fins als ulls??? Agafo el metro. Me'n vaig a l'oficina. Dins el metro, un altre borratxo. Aquest anunciava l'apocalipsi, la fi del món. Conclusió del dia: prefereixo que em diguin "bella" a "te vas a morir". I només eren les 9.30h....
4 comentarios:
Ay nena!! això no res!! això és més o menys lo que faig jo cada mati en el curt trajecte que va de la parada de renfe de plaça Catalunya a Portaferrisa per les rambles! primer esquivo al del 20 minutos, el metro i el que (aquest ja em te clixada i ni es molesta a venir a per mi!! yupi!!!), despres haig de pasar el tram dels loquitos de la rambla que son molts i variats i per ultim ve el tram borrachos que hi ha de diversos tipus: els d'aqui que son borrachos com a modus vivendi i els guiris que creuen que a Barcelona s'ha de venir a beure i cridar. doncs tot això a les 7:45 del mati!!! que no dorm la gent!!!!! i tot això sense comptar la fauna que m'he trobat anteriorment al tren o les putades que ja de bon mati t'ha fet la renfe (que això es mereix un capitol a part!!). conclusio: cada dia a les 8 del mati ja estic estresada i malhumorada!! visca barcelona i la renfe!!
ai Xata! Això dels problemes et passa per viure a províncies.... A la capital del l'imperi no ens passa... I això dels guiris, pel turismo de sol y playa. Aquí, com que no tenim playa (encara que sí que tenim paseo marítimo) els borratxos són cañís i amb solera! Un altre dia divagaré sobre l'episodi equatoriano borracho dient qué rico!! mirant-me els pits amb cara de vici i la posterior bufeta que li vaig clavar... Estic d'un agressivoviolento......
Ara fa ja mig any que visc al Raval, i per ara no m'ha passat res estrany. El cert és que de bon matí surto de casa i molts dies no torno fins la nit. A les 8.50 només hi ha mares amb nens al meu troç de carrer, i a la nit tota mena de personatges. El día 31 de Dessembre, que no vaig treballar, a les 9.30 del matí vaig haver de pujar la rambla del raval sencera, i mai m'havia fet tanta por el meu barri. I jo que pensava que la nocturnitat era una agravant...
teniu passeig maritim??????? i pq no me'l vas ensenyar quan vaig anar a Madrid???!!!! això s'ha de veure!!! que han fet? han tirat una mica de sorra i han dit que es la platja?
per cert, jo fa temps que em vaig prohibir anar a la rambla del raval tota sola. la meva tutora del master viu allà i cada cop que havia d'anar a casa seva ho pasava fatal!!
Publicar un comentario