És curiós com es pot passar del glamour més absolut al barriobajerismo total. Dissabte vam anar a sopar (molt bé, per cert) fins que van aparèixer les postres. Com que estàvem tips de spanish delicatessen, vam demanar un tros de pastís de xocolata i gelat de vainilla per compartir entre els 4 que erem. Tot anava bé fins que després de provar el pastís algú va dir.. mmm, sabe raro... Sort que sempre hi ha algú que té les neurones més despertes i actives i diu:"sabe a croqueta de jamón". Ja tenim la paraula de la nit, un croquiwnie. Quin fàstic. Imagineu pastís de xocolata amb gust a croqueta (i croqueta dolenta). Després de dir-li a la cambrera del bar que no es pot fer servir el microones per escalfar un pastís després d'escalfar croquetes, vam marxar sense que ens cobressin el pobre pastís.Diumenge, amb ressaca guarra (el garrafón quan passes dels 25 no té el mateix efecte), després de la migdiada de rigor de 2h em vaig arremangar els pantalons (com que no se m'aguantaven em vaig posar dos pinces d'estendre la roba per lligar-los), xancles, samarreta destenyida i diadema al cap, i a fregar s'ha dit. En 3h i mitja vaig fregar la cuina i el lavabo (sí, diguem que estava molt brut), col·locada per l'olor d'amoniac (no pregunteu quin era el grau de brutícia...) mentre el F., el meu company de pis, dormia la migdiada al sofà quasi desnucat i amb la boca oberta (i roncant, clar). Quina casualitat que es va despertar quan, morta, m'asseia al sofà amb un tè que m'acabava de preparar.
Dones del món, 2 coses:
1. Per molt soroll que facis quan un home dorm mentre tu estàs netejant, no el despertaràs.
2. A certes edats, una ja no pot fregar sense guants. La pell de les mans se'n resentirà el dia després.
No hay comentarios:
Publicar un comentario