"yo soy la Bea"

Avui una amiga m'ha explicat que va nèixer en un cotxe en el km. no sé què de no sé quina carretera asturiana perquè la seva mare no va arribar a l'hospital. Quines coses més extranyes. Pensava que només passava a les pel·lícules.

I és que la seva vida és prou de peli. Té una amiga (de Venezuela), amb uns pits de 4000€, tenyida de ros, amb dos fills (i 27 anys) a Venezuela que fa més de 3 anys que no veu, amb un Smart, una empresa de construcció, un amant (casat) que li paga el pis, el cotxe, el gos (un bulldog francès), 9 línies de mòbil tallades per falta de pagament, etc. etc. etc. etc. (perquè la història continua). Aquesta amiga té una altra amiga (que l'he vist en fotos i s'assembla a la yola berrocal en ros) amb una situació semblant. L'altre dia la meva amiga ens explicava que a les seves amigues no els agrada sortir els divendres o dissabtes perquè no se les veu. I com que no se les veu, no tenen tota l'atenció dels homes, ni les conviden a copes ni poden pescar-ne cap de ric. Llavors surten els dimarts. És fort, no? I històries com aquesta, mil. No escriuré res del que moralment i com a portadora d'ovaris em sembla això perquè ja ho he dit tot dinant.

Jo li he proposat a la meva amiga que escrigui o un llibre, un blog, o una col·lecció. Així podria vendre els drets a una productora i sortir de pobre. Com que el blog de bea ja està pillat per La Fea, li he proposat un altre títol: "Yo soy la Bea". El títol que ni pintao..