aquí huele a choto

Continuant amb expressions cañís, aquí la última: en la zona sur el metro huele a choto.

Tot ha començat perquè avui feia una mica de tard a treballar (i el jefe estava per aquí, o sigui que, parafrasejant-lo, no és custió) i he agafat el metro. Més tard, comentant les meves aventures matineres (avui he somiat amb molta gent diferent i amb molts idiomes diferents) ha sorgit el tema de la pudor que fa la gent al metro. Una de les raons per les que no m'agrada agafar-lo és precisament aquesta, pots passar per l'eau de sobac, l'eau de se me está pudriendo el estómago, l'eau de me encantan los carajillos de anís por la mañana, o la meva preferida, l'eau de me acabo de levantar y huelo igual de bien que el aire de mi habitación sin ventilar. La meva companya de feina, que és niña de bien de Madrid-Norte, s'ha tret l'etiqueta de niña bien i ha pronunciat la gran frase del choto. Parlant dels olors del metro, ha apreciat que el metro cap al sud fa més peste que cap al nord.

Normal, li he dit. El metro direcció sud l'agafa més gent. Bona part de la gent de Móstoles, Alcorcón, Getafe o Leganés van en transport públic. La gent del nord, Sanse, Alcobendas, Majadahonda, Villalba... van en gran part en cotxe. Les diferències norte rico - sur pobre també es noten en l'olor del transport.

Avui tornaré a casa caminant. Així només hauré de veure uns quants yonkis que, amb una mica de sort, no em preguntaran si tengo caballo.