Diuen que odiar és dolent. Suposo que sí. Però que passa quan de veritat odies a algú? Odiar és sentir ràbia cap algú, és tenir aquella sensació que et puja des de la boca de l'estomac i se't posa al pit, odiar significa intentar trobar el telèfon d'algú que per un mòdic preu trenqui cames (o cranis) per encàrrec, odiar es desitjar malalties venèries o impotència...
Ho sento però jo odio. Avui mateix, si la conversa no hagués estat telefònica, hi hauria un nou abonat a la ONCE per culpa d'unes tisores que, oh, casualment, estaven a les meves mans. Sona cafre i cruel, però potser és que realment sóc mala persona i no me n'havia adonat fins ara.
3 comentarios:
Cris, m'has d'explicar que passa! No entenc el perquè d'aquests pensaments negatius cap a una persona...
Doncs hi ha un perquè. Sóc una psicokiller, és horrible. Ara, després de meditar-ho, m'afirmo encara més en la postura d'ahir.
Jejejeje, estàs torrada!!! Bé, jo no odio a ningú, penso que algú que et pot despertar aquests sentiments no mereix ni mig minut de pensament.
Publicar un comentario