Je pars à Paris

Avui m'he comprat el regal de nadal de la Bunyi, la meva sister. Sí, els regals suposa que són regals, però a mi m'ha tocat pagar. Espero cobrar algun dia.

Me'n vaig a Paris a l'abril! 3 dies. Són pocs, però espero aprofitar-los. La Bunyi no ha estat mai a Paris, o sigui que serà TURISTEO TOTAL.

Ara estava mentalment comptant i és la cinquena vegada que hi aniré. Tinc una espècie de maledicció parisina que espero combatre en aquest viatge:

- amb 15 anys i 4 amigues ens vam perdre (sense diners, aigua ni documentació) pel Champ de Mars, un parc que comença sota la Torre Eiffel i s'estèn centenars, centenars i centenars de metres (sé que són centenars i centenars perquè els vaig recorrer corrent (que rimbombante) unes 7 o 8 vegades per acabar extenuada. Al final, ens van rescatar, però no vam poder anar a Notre Dame perquè les nenes havíem perdut temps. Ens vam guanyar força enemics. Ole.

- amb 16, ens vam perdre per la banlieue de Paris amb el cotxe i vam anar a parar a un descampat molt semblant al que Cecilia Roth va a buscar a l'Antonia San Juan a Todo sobre mi madre. Era de dia, però vaig veure coses que no sabia ni que existien (que sóc de poble).

- amb 21, en un viatge a Paris en cotxe no ens va passar res dolent, però va ser freak fer mil quilòmetres per veure una exposició. El viatge va continuar fins a Amsterdam, i la veritat que per estar tancats en una furgo en plan Equipo A [me pido Murdock] va sortir molt bé (erem joves, pobres, alegres....).

- gener 2006, el viatge perfecte: bona companyia, avió barat, alberg barat, exposició Viena 1900 (Klimt, Schiele, Moser (ecs), Kokoschka) al Grand Palais, catàleg de l'exposició (49€ i 5kg), crêpes acompanyades de policies guapos... I boira. Boira que va fer anul·lar 3 avions de Ryanair. Boira que ens va fer tornar en un viatge en autobús de 14h. Boira que em va obligar a veure Troyazo, la peli del bus. Boira que ens va fer pagar 130€ de taxi des de Beauvais fins a la terminal de busos.

A la cinquena va la vençuda, porque yo lo valgo.