Sóc una yonki

Per no fer d'aquest blog un drama, avui he decidit canviar de tema.
Després d'una llarga reflexió he arribat a la conclusió que sóc addicta als telenovel·les, culebrons, feuilletons, Seifenoper, soap opera, i a les sèries. És igual com se li digui. Sóc horrible. No és per l'argument, perquè en general són de discutible qualitat, però és més el moment encefalograma pla davant de la tele amb el sofà i la manta.
La veritat és que la meva addició ve de lluny. Vet ho aquí una resumida història:
- 6 anys: Santa Bárbara. Passar-se un estiu reclosa amb una malaltia que impedia sortir de casa... I a principi de curs de 1r d'EGB un esquinç al peu que em va fer que només anés al cole a la tarda, quan el meu pare em podia portar. La programació matinal dóna molt de sí.
- 7 anys: Dallas. Diumenge a la nit, després del 30 minuts. Els meus pares no em deixaven veure-ho, però a la meva amiga Marta sí. El dilluns de camí al cole (la Marta vivia una mica més amunt de casa meva) em posava al dia amb tot el què havia passat. Fa temps, amb la TDT, vaig aconseguir veure'n uns capítols i comprovar com n'és d'horrorós, però clar, eren els 80's.
- Adolescència: tots (absolutament tots) els culebrons de TV3. Gravats en vídeo, clar, perquè a la tarda hi havia classe.
- COU: Esmeralda. La meva primera sèrie sud americana. La protagonista, una dona pobre i cega, s'enamora del noi ric que en realitat és el seu germanastre. Puc dir a favor meu que no vaig ser jo la que va començar a veure-ho, sinó que gràcies a la meva força de voluntat no vaig poder resistir. Aquesta la veia 2 o 3 dies per setmana, les tardes que teníem lliures a l'institut.
- 2002: Betty la Fea. Aquesta va anar molt més enllà. Sempre recordaré el dia dels atemptats de l'11S jo enfadada per casa perquè havien tallat la programació i no s'emetia la sèrie. Frívola? No, addicta. També són rememorables les curses des de la uni fins a casa per poder veure els capítols ja començats. A favor meu, de nou, diré que aquestes curses no les feia sola (i no diré noms, però l'al·ludida principal ja sap de què parlo, i la que llegia els arguments per internet i llegia blogs de països on ja s'havia emès tampoc)
- Des de fa no sé quan, el Cor de la Ciutat: aquesta ha estat intermitent, a temporades l'he vist, a temporades no... Ara la miro per internet quan tinc temps
- 2004-2005 Motivos Personales: sobretot quan estava fent les pràctiques del màster, tota l'oficina era addicta i jo no podia ser menys. Amb aquesta vaig estar una mica socialment out, perquè ningú del meu entorn la veia.
- Actualment, em miro totes les sèries del món possibles que arriben a les meves mans, sobretot en dvd i en vo. Així m'estalvio estar pendent de la tele i que hi hagi quòrum a l'hora d'elegir la programació.
Definitivament, tinc una addicció. I ara els guionistes de Hollywood en vaga. Què passarà amb la nova temporada de Heroes i Prison Break???