Qui m'ho havia de dir a mi....

Avui he arribat al màxim de la meva conversió en pija madrileña. Demà tinc la boda i m'he endut les sabates que em posaré per donar-les una mica i acostumar-me a elles per no arribar a casa demà de matinada volent amputar-me els peus. Fins aquí no hi ha res de nou, ja ho havia fet abans. Però ara m'he vist amb el patetisme en grau supí. Són sabates de putipunxa amb taló, semblants a les de la foto, però amb més punxa i menys taló. Mai abans m'hauria plantejat tenir aquest tipus de sabates, perquè les trobo horroroses. Quan les vaig veure, vaig pensar "va, compra-les, no són cares i estàs invertint diners, perquè les faràs servir quan t'hagis de mudar [cosa malaurament massa freqüent a la meva feina]. Sí, són lletges (i llargues, entre sabata i punxa fan 31cm!!) i et faran un mal de collons, però compra-les, compra-les!!!". Però no sé si és que avui he dormit malament o què, però ara que les porto posades i m'estan esclafant els dits m'agraden. There's no way back. La conversió no té camí de tornada. Avui m'he adonat que ja no em queden principis.