Fenomenal

Quan comences a usar molt una paraula és dolent, no? Suposo que tots anem a èpoques, com quan tens el tic de dir joder! per tot el que et passa o no et passa. Doncs jo ara he adoptat una paraula nova al meu vocabulari cañí. Aquesta paraula és fenomenal. Però no fenomenal tal qual, sino que fenomenal inclou un sèrie de coses darrera. Hi ha, però, dos maneres de dir-la (almenys com jo l'he utilitzada en els últims cinc dies).

CAS A. Teoria: Amb una persona amb la que has de ser educada perquè vols. Et pregunta què tal tot i tu li contestes "Fenomenal". Implica educació de niña bien cap a la persona que parles pel context en què et trobes. Pràctica: parlant amb la mare de la núvia a la boda del dissabte. La veritat és que tot era fenomenal (vam parlar abans de sopar, clar). En la vida normal, hauria contestat amb "de puta madre", però aquí no hauria quedat fi.

CAS B. Teoria: Amb una persona amb la que has de ser educada però realment el que vols és cremar-li tots els cabells i les celles i les pestanyes. Quan pregunten què tal tot, responc "Fenomenal" quan en realitat vull dir amb aquell somriure d'hipòcrita i falsa que tan bé em surt: "enrealidadestoyenlagloriadesdequenoostengoenmividayyanotengoataquesdeansiedadporvuestraculpa". Pràctica: fa 1h amb uns clients que m'ha tocat re-veure perquè me'ls he trobat de cara.

Aquesta ciutat en el fons és massa petita, però és "taaan fenomenal"...