no tinc diners

i em queixo. Clar que sí! Tinc 26 anys, una carrera, un màster, parlo diferents idiomes i no serveix per res.

Sóc mileurista però tot i així no passo excessius problemes per acabar el mes. Clar que no pago hipoteca, però sí lloguer i la meva addicció a les sabates. Menys ara. Quan tens un mes amb moltes despeses, com ha estat aquest per mi, que, a part de la boda boda boda he pagat dos bitllets anada-tornada a Bcn i unes entrades per un musical, ara em trobo que estem a dia 22 i tinc 93.15€ al banc. És estrany potser, però tinc la costum de menjar, sortir al carrer, agafar el metro... Bé, ja veurem com va, aplicarem la vida ermitanya. Vale, m'he gastat diners en coses necessàries i en capritxos, però no són els MEUS diners?

Si no fos mileurista, tindria un racó per les emergències. Però no pot ser perquè fa temps que vaig saber que és impossible estalviar.

I ahir una tia mòmia petarda que va venir a portar-me un CV al despatx va tenir els pebrots de dir-me que "en su época todo era más difícil". No te jode, estem parlant de l'època en què es dibuixaven bisontes a les parets de les coves!!!