24 de novembre. 22h. Teatro Lope de Vega. Madrid. 37€
Dissabte vam anar a veure Jesucristo Superstar. Espectacular. Des de la meva fila 12 del 2n anfiteatre l'escenari no es veia malament. Davant ens va tocar un grup d'una associació de veïns d'algun poble de la deep Spain. Al cantó i darrera ens van tocar un grupet de 4 o 5 parelles molt sorolloses. I la Yessi. O Vane. O Jenny. O Fanny. És igual com es diés. Deixant de banda el crepat ondulat, els llavis vermells i perfilats, o les malles de color lila enfundades en unes botes putipunxa, la susodicha es va passar tota l'obra parlant i dient "¿pero lo crucifican o no?". "Respira"- vaig pensar. "Concentra't en el que està passant i oblida't d'ella". Al 2n acte es va canviar a la fila de darrera i tot va ser més tranquil.
Veure musicals a la zona del gallinero perquè no em puc permetre platea ni, a vegades, 1r anfiteatre, s'ha convertit en una de les meves noves aficions madrilenyes. M'agrada passejar per la Gran Via de nit, m'agrada veure com la fauna canyí pretén fer un carrer al més pur estil Broadway (salvant les distàncies). Em diverteix veure com las Señoras treuen els abrics de rata morta de l'armari intentant dissimular l'olor de naftalina amb Trésor, de Lancôme. Em quedo escoltant les converses de la gent que ha vingut d'alguna altra banda a passar un cap de setmana i veure el musical de torn. M'agrada després buscar videos a Youtube i aprendre'n les cançons. M'agrada recomanar o desaconsellar les obres. M'agrada que tota l'obra passi cantant. M'agrada els jocs de llum i ombres entre bons i dolents, entre tristesa i joie de vivre.
No vull comptar quants euros m'he gastat aquest any en teatre musical. Però han estat molts. Però aquest cop ja m'he passat. He decidit que no vull formar part del galliner per una vegada a la vida. M'he gastat 140€ en unes entrades a 2ª fila pel pont de desembre. Ole.
No hay comentarios:
Publicar un comentario