Just Cavalli

Ahir tenia pensat fer una cosa després de sortir de currar. Vaig pensar: mira, avui es presenta la col·lecció de Roberto Cavalli a H&M. Vés a treure el cap... Al final, entre una cosa i altra, pensant que era ja cap de setmana (avui tenim festa), que tenia una mica de mal de cap i fred, i que, en el fons, em feia molta mandra, vaig a anar cap a casa. Bé, a casa no, que vaig anar a atracar la fruiteria per cuinar tot el cap de setmana.

Després de veure el rosco del Pasapalabra (cita ineludible entre els meus companys de pis) prenent un Sopinstant amb picatostes (una mica xurrascats) van començar les notícies. El sr. Piqueras va introduir unes paraules al principi del vídeo. "Increíble pero no estamos en rebajas". Es veia una multitud de gent a Gran Via, esperant que obrissin una botiga. Efectivament, semblava l'inici de les rebaixes, però l'inici de les rebaixes s'ha convertit més en un fet anecdòtic per sortir per la tele o en alguna pàgina interior d'un diari. Era una crònica de l'èxit de la presentació de la col·lecció de Roberto Cavalli a H&M. Es veien imatges de senyores arrancant-se els cabells per aconseguir el màxim de roba possible; senyores (que no és per ser cruel, però ja no tenien edat per a certes coses) amb 5 vestits iguals, un de cada talla. Avarícia? Atac de bogeria? L'ésser humà fa coses incomprensibles. La veritat, semblava un documental del National Geographic mostrant com un grup de voltors en guerra per aconseguir un tros de carnassa. Què els passaria a aquesta gent si haguéssin d'esperar l'arribada d'un convoi humanitari amb aigua potable, una aigua necessària per impedir que els seus fills morin de sed?

Frivolitats de la moda. Per cert, la col·lecció era horrorosa. Daurats, pedreria i estampats de guepard.

Em quedo amb el rosco, amb bona companyia, amb una festa improvisada a base de Sopinstant. Menys glamour però més dignitat.