- la força creixent de les nenes. El seu interès per nosaltres, sobretot per les arracades o el cabell. No passaven del what's your name o how're you, però em quedo amb la pregunta d'una d'elles, la més extrovertida: what is your job? El futur pinta bé.
- la passió amb què un taxista em va explicar les seves 4 visites a la Meca, i l'emoció amb què parlava de com el seu fill de 4 anys després de beure aigua en una de les seves peregrinacions va començar a parlar.
- el morro que tenen alguns egipcis del sud (gratant quasi la mala educació).
- la manera de conduir del Caire (no arriba a l'anar contra direcció com a Beirut, però s'hi acosta força).
- la lluïssor de l'or egipci; brilla massa. Ha fet crèixer el meu odi cap a tot allò daurat. Això va lligat a la moda de joieria que hem vist en algunes guies.
- l'esplendor de l'època faraònica, amb la inmensitat de tresors enmig de l'arena (sense comptar el que queda per excavar i per localitzar).
- la sutil (ejem) manera de demanar propina dels egipcis, des del maleter de l'hotel al policia del jaciment, des dels nens venent nines de drap als taxistes.
- la incursió al Bronx del Caire, on hi havia més mosques que mol·lècules d'aigua a l'aire. El peixater escorxant el peix al terra, enmig de dos contenidors on menjava un cavall, passejaven les gallines, una dona pelava alls i els gats dormien.
Ich glaube das ist alles. Quan organitzi les fotos continuarà.
3 comentarios:
Creus que has tingut una visió global de la societat egipcia? M'explico: has visitat el passat però has estat en contacte amb el present... alguna reflexió sobre això? o potser és massa friki aquesta pregunta?
Let me think, són les 10 del matí... El contacte ha estat poc, la veritat. Hem estat in touch amb els guies, que pertanyen a les classes à l'aise. Donaven la seva versió i sempre intentant justificar-se davant d'un món occidental que els feia moltes preguntes incòmodes. Amb la resta, taxistes, venedors, hotel staff ha estat mínim. La meva versió està subjecta a una classe social molt determinada i un ambient molt concret, malhauradament un petit percentatge de tot el que hi ha sota.
Queda molt molt per veure, això ha estat un petit apéritif. Quan et vingui a visitar ja faré una expedició antropològica per la societat ¿cairana?
Ufff, nena! al menys pots explicar alguna coseta interesant, i no només pedres i piràmides, i.... Només espero que ni tu ni la Coral mengéssiu d'aquell peix netejat per terra.
Petonets
Publicar un comentario