Ja hi tornem a ser. El meu caparró no em deixa dormir. M'estic morint de son perquè torno a tenir insomni. Intento a l'hora d'anar a dormir posar la ment en blanc, comptar ovelles, pensar banalitats, però no hi ha manera. A més fa tant de fred que no es pot estar en un altre lloc que no sigui el llit.
Tot el meu insomni ve donat per la possibilitat (ara ja una realitat) de tornar a Barcelona. És una possibilitat que existeix des del primer dia que vaig arribar aquí, sabia que un dia o altre hauria de tornar, però ara que la possibilitat és cada cop més real, em fa més pànic que haver vingut aquí.
Fa cosa d'un mes i mig el meu super boss va venir a Madrid i ja em va dir que tornaria a Barcelona ben aviat. No és una cosa opcional, si continuo treballant on treballo ara he de tornar. Tenim poca feina (per no dir gens) i aquí sobra gent (bé, som dues, però sobra gent). I clar, tornar és una solució, perquè a Barcelona hi ha molta feina. Fa mig any, hauria tornat encantada [eren èpoques dolentes, sobretot en l'ambient laboral, amb crisis d'ansietat, insomni (que reiterativa que sóc en quant a simptomatologia), mal humor i un estat depressiu constant]. Ara, però, em fa mandra tornar. Em fa mandra fer de nou les maletes, tornar a buscar pis, transportar tota la merda que acumulo sense cap raó. I em fa pena deixar Madrid, la gent que he conegut aquí, el meu pis d'aquí que tant em va costar trobar... L'alternativa seria deixar la feina i trobar-ne una altra, però la perspectiva de trobar feina és difícil, i més a Madrid, i em fa molta molta molta mandra.
Total que ahir vaig enviar un mail al meu super boss 2 preguntant-li si ara que vaig a casa per Nadal (com l'anunci dels torrons) em podria començar a endur la roba d'estiu, la que ara no faig servir i m'ocupa lloc a l'armari. M'esperava un "no ho sé", o "ja ho veurem més endavant". Però la resposta va ser sí, que abans de l'estiu ja no estaria aquí.
M'envaeix un estat de tristesa i enyorança (sí, ja sé que encara no he marxat, però ja estic començant a trobar a faltar coses). Em fa molta pena deixar això, encara que sigui al març, a l'abril, maig o juny (espero que al juny no perquè no tindré ni samarretes de màniga curta ni faldilles). Tampoc puc fer plans a llarg termini, com per exemple comprar un bitllet d'avió per fer una escapada per setmana santa perquè no sé on seré. Quina merda de vida!!
2 comentarios:
ai, nena, no ho plantegis com una merda de vida. Pensa que quan vas marxar a Madrid tenies por, i no sabies qué trobaries. I ara quan tornis a Barna pensa que tampoc saps el que et trobaràs, la gent que la vida et posarà al davant, etc.
Mira la part positiva, encara que ara et costi molt veure-la
Estic d'acord... encara que t'entenc perfectament, fa mandra quan et trobes bé en un lloc, marxar; fa mandra buscar feina; fa mandra tornar a buscar pis... però ànims!!!!
Publicar un comentario