19 dic 2007

Jo vull viure a Europa

Aquest dies a Berlín m'he adonat que tot i estar a la Comunitat Europea estem lluny, molt lluny de ser allò que s'anomena europeus.
Berlín és una ciutat amb molta història, molta història centrada en el segle XX. Una ciutat malferida que ha sabut renéixer i desenvolupar-se a marxes forçades arribant a ser una ciutat de referència.
A Berlín es nota que són civilitzats. Es nota en els horaris dels trens, en com en un mateix espai conviuen bicis, cotxes, metros, vianants, tranvies i trens. Es nota en la poca brutícia dels carrers. Es nota en els horaris dels autobusos (si passa a 13.05 passarà a les 13.05, no a les 13.04 o a les 13.07). Tot i així la gent beu cervesa al metro (litres i litres), es veuen alguns pirats (com a tot arreu).
A Berlín (i suposo que a Alemanya) les ampolles de coca-cola són de plàstic dur i es reciclen. Es porten als supermercats i tornen diners (estil ampolles de Vichy Catalán), no donen bosses de plàstic i tot és relativament barat.
a Berlin es separa el vidre per colors. Molt fort!
A Berlín no hi ha torniquets de control per S- oder U-Bahn, però la gent viatja amb bitllet. Els cotxes no envaeixen el carril bici, que alhora està concebut com un carril més de circulació.
En fi, que m'ha encantat, que tornaré un altre cop, però a l'estiu.

De record, m'emporto una tos d'aquestes de tísica que em converteix en Manolo quan intento parlar, però m'encanta!

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Qué guai! sembla un lloc idílic on passar la resta de la teva vida... suposo que jo m'ho plantejaria si no fós pel fred!

Anónimo dijo...

Aixó és Europa, nena. A Copenhage també es nota el que és viure al Nord dels Pirineus.
Jo no em plantegaría a la vida anar a viure a un lloc on durant la major part de l'any no hi ha sol, i quan hi ha està només cinc hores al dia.