Avui és un d'aquells dies...

Avui he tingut un somni estrany, on hi havia una barca que on havíem de pujar però s'estava enfonsant. Curiós. Avui m'he aixecat més tard del normal, a les 8.30, perquè he pensat que total, pel que he de fer... Sóc una d'aquelles persones que NO tenen pont. Hi havia boira, una humitat al·lucinant i poca gent al carrer. Es nota que la gent encara estava al llit, o fora, a la Sierra o, millor, a la costa. El bus ha trigat molt poca estona a arribar a la meva parada, i molt menys en fer el trajecte. Com afecta al trànsit que no hi ha nens ni gent treballant!!! Si s'agafés el transport públic sempre la gent aniria més contenta a treballar, s'evitarien els embussos matinals que fan que t'hagis d'aixecar 1 hora abans per arribar al mateix moment i l'aire seria més pur. Això sí, s'hauria de millorar molt i molt la xarxa de metro, tren o autobusos.

I aquí, assegudes a la taula, sense res a fer, revisant fotos i xerrant xerrant xerrant. Fora fa molt fred, la boira continua però sembla que aviat sortirà el sol. Això espero, perquè quin dia ens espera. Tota la planta està de pont, la calefacció està molt baixa i aquí fa molt fred. Sort de l'estufeta als peus, que anima una mica l'ambient.
Si fos rica, estaria esquiant als Alps. Com que sóc pobre, aquí treballant.... S'ha d'aixecar el país!