Avui és un dia gris. No és gris pel temps, perquè el sol apareixerà d'un moment a un altre. Avui és un d'aquells dies on em faig un munt de preguntes existencials Què faig? Per què ho faig? Hauria d'haver triat una altra opció? Hauria d'haver vingut a Madrid? M'hauria d'haver quedat i esperar una altra oportunitat? Durarà molt? M'he equivocat? Té sentit tot allò que faig? Em passarà el mal de cap que tinc? Ara mateix les respostes són: l'idiota. No ho sé. Potser sí. No. No. Espero que no. Crec que sí. Ni idea. L'efecte de les pastilles triga un temps.
Però és això, un mal dia. Demà tornar a començar. Seguríssim.
2 comentarios:
Nena, sempre passa... les questions existencials sempre ens acompanyen. Espero que demà, o sigui avui que será quan llegeixis aquest missatge, se t'hagi passat el mal de cap.
Gràcies, ja m'ha passat el mal de cap. No hi ha res que no és solucioni dormint com cal.
Publicar un comentario