Desprendre's de la rutina i començar de nou

L'escrit d'avui va per una conversa que acabo de tenir amb la meva amiga Nadia. Des de que la conec (i d'això deu fer uns 8 anys) he sabut que el seu somni era marxar a l'Índia a viure. L'any passat, poc abans que jo marxés també a viure a Madrid, va emprendre un viatge pel món, amb llarga estança a l'Índia i Tailàndia. Aquest passat estiu va tornar, ens vam poder veure uns dies a Barcelona.
I avui he rebut la notícia de nou. Torna a marxar, sense bitllet de tornada i amb molts projectes personals i laborals.
El fet era inevitable, tard o d'hora passaria (recordo que la primera cosa que em va dir quan ens vam abraçar al veure'ns a l'estiu va ser "vull marxar d'aquí!!"). La conversa ha derivat, com sempre, en qüestions pecuniàries (dit així sembla més portable). Doncs res, que s'ha de vendre totes les seves coses per aconseguir diners per marxar. Electrodomèstics, mobles... ho trobo raonable. Ara, també la roba i tot allò que no li sigui necessari. Potser aquí és quan m'he topat amb la meva frivolitat i he pensat... Podria jo desfer-me de la meva roba? i el més important, podria desfer-me de les sabates? Sembla una ruqueria, però no ho és. És molt més que una qüestió de quedar-se o no sense roba; és desfer-se de tot allò que materialment et lliga a una banda (no estic dient afectivament) per començar de nou pràcticament de zero.

De tant en tant està bé pensar en la trascendència...