Ara m'acabo d'adonar que ahir vaig escriure en castellà. M'estaré integrant tant en l'idioma de l'imperi que ja no el diferencio del meu? Poca broma.
Once upon a time vam haver d'entrar a la facultat per les portes d'emergència i ensenyant el DNI pràcticament a la boca, registrant-nos la bossa cada cop que entràvem o sortíem de l'edifici. Va ser una dia estrany, molt estrany. A les 11 o així (ja he dit que fa molt de temps) el profe de literatura va entrar a classe i ens va dir que marxéssim, que havien suspès les classes de tot el dia. Venia el rei (i la reina). Aquella tarda tenia un examen de llatí. Es va suspendre també, clar, però no ho vam saber fins a l'hora de l'examen. A la tarda van començar a arribar les lleteres de la nacional. I més gent, molta gent. Sense voler-ho, em vaig trobar al mig d'una manifestació antimonàrquica. Vaig afegir-me perquè volia protestar, protestar perquè amb aquella visita hauria de canviar els plans que m'havia fet d'una setmana sencera, perquè s'hauria de trobar una altra data de l'examen i no podria marxar fora de Bcn. Sé que el meu motiu no era tan trascendental com qüestionar o no la institució monàrquica, però realment estava indignada. Estant allà vaig veure la gent enfrontant-se amb la policia, insultant-los a un pam de la cara. Suposo que devien tenir experiència. I els policies sense fer res. Impassibles. Però amb la cara ho deien tot. Faltaven segons per treure les porres i començar a apallissar aquell noi. De cop, la gent va començar a cridar "la llei d'estrangeria per la reina Sofia". Era l'època dura del pp, l'època de les tancades a l'església del Pi. L'any abans havien passat els disturbis a Sants el 12 d'octubre. La consigna em va semblar molt divertida, però vaig acabar marxant per por a que comencés una batalla campal i em trobés al mig.
Ara ens trobem amb la crema de fotografies del rei. I una nova consigna, que em va agradar molt més, vaig sentir que la corejaven uns davant la visita de la Leti i el príncep a Deusto. La frase va ser "los Borbones a los tiburones". Qui se les deu inventar? Perquè és boníssima.
I ja ahir vaig sentir el summum. Jiménez Losantos demanant que el rei abdiqui en favor del seu fill, que encara no està immers en la corrupció.
Once upon a time vam haver d'entrar a la facultat per les portes d'emergència i ensenyant el DNI pràcticament a la boca, registrant-nos la bossa cada cop que entràvem o sortíem de l'edifici. Va ser una dia estrany, molt estrany. A les 11 o així (ja he dit que fa molt de temps) el profe de literatura va entrar a classe i ens va dir que marxéssim, que havien suspès les classes de tot el dia. Venia el rei (i la reina). Aquella tarda tenia un examen de llatí. Es va suspendre també, clar, però no ho vam saber fins a l'hora de l'examen. A la tarda van començar a arribar les lleteres de la nacional. I més gent, molta gent. Sense voler-ho, em vaig trobar al mig d'una manifestació antimonàrquica. Vaig afegir-me perquè volia protestar, protestar perquè amb aquella visita hauria de canviar els plans que m'havia fet d'una setmana sencera, perquè s'hauria de trobar una altra data de l'examen i no podria marxar fora de Bcn. Sé que el meu motiu no era tan trascendental com qüestionar o no la institució monàrquica, però realment estava indignada. Estant allà vaig veure la gent enfrontant-se amb la policia, insultant-los a un pam de la cara. Suposo que devien tenir experiència. I els policies sense fer res. Impassibles. Però amb la cara ho deien tot. Faltaven segons per treure les porres i començar a apallissar aquell noi. De cop, la gent va començar a cridar "la llei d'estrangeria per la reina Sofia". Era l'època dura del pp, l'època de les tancades a l'església del Pi. L'any abans havien passat els disturbis a Sants el 12 d'octubre. La consigna em va semblar molt divertida, però vaig acabar marxant per por a que comencés una batalla campal i em trobés al mig.
Ara ens trobem amb la crema de fotografies del rei. I una nova consigna, que em va agradar molt més, vaig sentir que la corejaven uns davant la visita de la Leti i el príncep a Deusto. La frase va ser "los Borbones a los tiburones". Qui se les deu inventar? Perquè és boníssima.
I ja ahir vaig sentir el summum. Jiménez Losantos demanant que el rei abdiqui en favor del seu fill, que encara no està immers en la corrupció.
Per què no pleguen tots d'una vegada (Jiménez Losantos inclòs) i s'acaba aquesta història? Tercera República ja!
1 comentario:
si, si... per què si a Espanya una majoría va votar una republica, abans de la guerra civil, la transició ens va imposar una monarquía?
Publicar un comentario