paternalisme

L'altre dia va venir a visitar-nos don Inútil. Després de fer-nos bromes sobre com de simpàtic és, explicar-nos que té tants bons amics que li falten mans per comptar-los (dime de lo que presumes y te diré de lo que careces), preguntant-me si tenia la regla (per la mala llet que duia a sobre) i a la meva WorkCompanya si prenia anticonceptius, va marxar. Dos dies soportant-lo. Soportant els seus comentaris en una reunió a la que em va fer anar dient-li al don Funcionarioministerial amb qui treballo: no es que no me fíe de lo que me dicen mis niñas, pero yo tengo que preguntarlo. AHHGGGGAGGGGG mis niñas? Quin morro. Menys mal que don Funcionarioministerial li va dir la gran frase: yo estoy encantado con el trabajo que se está haciendo. Tooooooooooooooooooma! jajajaja.

Quan va marxar va dir-nos que ens animéssim, que ens veia decaigudes. Com vol que estem si la feina que fem en una setmana la podríem fer en 3 hores? Si hem d'estar 8 hores aquí sense res a fer. He descobert els límits del youtube ja. No em queden vídeos de Fama per mirar. No puc estar escrivint aquí eternament.

Ahir vam constatar un altre fet. El nostre superprojecte laboral se'n va a la merda. De fet, ja se n'hi ha anat. El nostre superboss va trucar-nos per encoratjar-nos. Què ha passat d'un dia per l'altre que tothom s'ha volcat en nosaltres i ens està intentant protegir? Si us plau, que ja tenim una edat. No necessito que em truquin cada dia per recordar-me que això algun dia tirarà endavant. Clar, no estem acostumades a que ens facin cas...