I did it!

Tinc bitllet!

Cel·lebracions apart, per no variar l'espera, em va tornar a passar una d'aquelles coses que només passen a Madrid i m'agraden molt. Aquí les senyores d'una certa edat tenen el costum de posar-se a xerrar amb qui estigui al seu voltant tingui o no ganes de parlar. I ahir em va tocar mi. Al costat tenia dues senyores que parlaven una mica alt, però jo anava amb els auriculars i no en vaig fer cas. De cop, la que estava al meu costat (ahir vaig fer l'hora i mitja de cua asseguda) em va dir: "¿te has fijado en ese?". Per "ese" es referia a un noi que estava una mica desesperat perquè devia tenir unes 150 persones per davant seu. Cada cop que veia algun paper blanc dels números al terra s'ajupia a veure si tenia sort i era inferior al seu, però aquesta sort no existeix, i menys a Renfe.. La senyora (que s'havia passat una mica amb el pintallavis) va dir-me que era un maleante (gran paraula) i que l'estava controlant perquè era fals que anés a comprar un bitllet, segur que estava allà per robar. Jo em vaig posar a riure, dient-li que jo també m'hi havia fixat, però més per analitzar quanta estona trigaria a perdre els nervis i marxar per intentar-ho un altre dia (tots ens hem rendit un cop o altre).

Tres quarts d'hora després, ja sabia com estava estructurada la família de la senyora, per què es comprava un bitllet a Puertollano, quines malalties tenia i quina era la seva tendència política. Sort que la tenia 21 números davant meu. Quan vaig marxar, el maleante estava apunt de suicidar-se a l'estany de les tortugues d'Atocha perquè, apart d'esperar, també estava parlant amb una senyora que s'havia passat, aquest cop, amb la laca.