Berlín

Hoy puede ser un gran día, planteatelo así... Això és el que diu la cançó, no?
Per fi ja ha arribat el divendres.
Aquesta nit toca anar a veure el musical de Hoy no me puedo levantar. La cosa té certa gràcia, perquè serà la segona vegada que el vegi. La història no es sosté, els protagonistes desafinen, el cos de ball no està coordinat... En el fons és molt divertit. La veritat és que des de que el vaig veure el juny de l'any passat sempre m'havia quedat amb les ganes de repetir. I ara, aprofitant que la Marta ha vingut de la Seu a visitar-me i a gastar 2 dies de les merescudes vacances, me n'hi torno.

Parlant de la Marta. Ahir la vaig deixar voltar per Madrid (a mi em tocava treballar) i en un moment va veure los "grandes". El Rajoy, la Espe, el Gallardón, el Felipe i la Leti. Jolines!!!! Realment el que em va fer més gràcia va ser veure com li havien donat una bandereta de la comunitat i li pretenien donar una d'espanya, una bandera que no va agafar.

I arribats a aquest punt sempre em faig la mateixa pregunta. Què ens passa amb la bandera espanyola que només veure-la onejar provoca cert, com ho diria, repelús?
Jo ara crec que ja m'he acostumat i no em surt la urticària cada cop que em trobo una manifestació de "gente honrada y normal, como dios manda" (Rajoy dixit).
Suposo que estic vivint a la capital d'un país que és el meu per papers i no és el meu de cap i cor, i he d'assumir estar en terreny hostil. Malgrat tot, he de dir que em tracten molt i molt bé.

I la foto d'avui ve motivada perquè me'n vaig a Berlín al desembre a veure el Dani que estarà d'Erasmus, i, de pas, fer turisme. A veure si recordo alguna cosa d'alemany, que el tinc molt i molt oblidat. Tinc ganes de veure l'ambient pre-Weihnachten. No hi havia anat abans per l'elevat preu dels bitllets, però ara m'ha sortit bé. Però primer el que és primer, acabar de passat l'agònic mes abans d'arribar al Caire.