me'n torno a "casa". estic fent maletes, no tinc suficient espai per fer que tot càpigui en tres maletes. desfer un any i 4 mesos d'una vida no és cosa d'un dia.
no sé que m'espera a barcelona, però espero continuar per aquí.

porto mitja hora plorant.
m'acaba de trucar el meu jefe i torno a bcn.... el dilluns...
tinc quatre dies per desfer una casa, fer-ne una altra, traslladar-me de ciutat.
no sé si ploro d'alegria, de tristesa o simplement per treure emocions del cos.
i només tinc 4 dies
i vinga plorar i riure a la vegada

dimecres

No tinc res a dir avui. Només que m'he posat el dit a l'ull sense voler i estic una mica cegata i depre. Així que el millor remei per les penes és una bona caipirinha o un bon mojito.

Patrick Swayze, Richard Gere o John Travota?

Reflexions matinals amb la meva supercompanya de feina que està enganxada a youtube mirant Dirty Dancing, concretament el tros del ball final de I'd had, time of my life.... Tot anava bé fins que m'ha fet la pregunta: Dirty Dancing o Grease? Jo Grease, ella Dirty. Llavors jo he dit:
Pretty Woman o Dirty Dancing? Ella Dirty, jo Pretty (sempre).
Per què recordem de la nostra tendra infància grans pel·lícules que ara ja no es fan, com poden ser Dirty Dancing, Pretty Woman o Grease? Bé, quan es rodava Grease jo no era més que dues cèl·lules dins el cos dels meus pares, però pel cas és el mateix.
Què ha passat amb les velles glòries protagonistes d'aquestes pelis? No parlo del Richard Gere o la Julia Roberts -cosa que demostra que Pretty Woman és la millor pel·lícula petarda de la història mundial- sino d'altres individus que a saber què fan. Indagant per la meva pàgina web preferida de cine http://www.imdb.com/ (el que no aparegui aquí no ho trobareu enlloc) he trobat aquesta foto de la Jennifer Grey, alias Baby... Que horrorós és el pas del temps, no?

and the Oscar goes to...

He anat a dormir a les 6.00. Em piquen tant els ulls que no sé quanta estona els podré mantenir oberts.

De la gala dels Òscars -que per cert, que bo l'acudit del principi "USA tindrà un president negre o una presidenta... Normalment si passa al cine un asteroide està apunt d'impactar contra la terra"- en trec els 3 modelitos que més m'han agradat i els que menys...

NO:

SÍ:

En fi, que tot pot ser pitjor....

money money money money

Necessito molts diners, molts molts diners.

Necessito diners per anar a veure un musical a Broadway. En necessito per visitar el MOMA i el Metropolitan i les seves corresponents botigues. En necessito per pujar a l'Empire State, per passejar per Central Park, per visitar momentos estelares de Sex and the City, per anar a comprar roba i complementos, per veure l'estàtua de la Llibertat, per passejar per Chinatown, Harlem, Little Italy, la zona zero, el Soho...

Déu, que llargs es faran aquests 8 mesos d'espera, però que necessaris per acumular diners....

El més important, el bitllet, ja el tinc. New York, New York......

Today is the Day

Avui és el dia. A les 18.30. I és l'últim. Ja sé com s'acaba i no em va agradar. Em vaig llegir una pseudo-traducció aquest estiu passat. Però avui surt a la venta. Avui veurem nens freaks a la tele cridant, el cap de setmana ja sortiran algunes nenesrepel·lents que se l'hauran acabat.

Me'l compraré, però en català (perquè la resta els tinc en català), així que hauré d'esperar a principis de març, perquè he preguntat a les llibreries de esta mi ciudad i no el tindran.

Ara, a esperar la propera peli. Em pregunto si serà tan penosa com les anteriors.

I did it!

Tinc bitllet!

Cel·lebracions apart, per no variar l'espera, em va tornar a passar una d'aquelles coses que només passen a Madrid i m'agraden molt. Aquí les senyores d'una certa edat tenen el costum de posar-se a xerrar amb qui estigui al seu voltant tingui o no ganes de parlar. I ahir em va tocar mi. Al costat tenia dues senyores que parlaven una mica alt, però jo anava amb els auriculars i no en vaig fer cas. De cop, la que estava al meu costat (ahir vaig fer l'hora i mitja de cua asseguda) em va dir: "¿te has fijado en ese?". Per "ese" es referia a un noi que estava una mica desesperat perquè devia tenir unes 150 persones per davant seu. Cada cop que veia algun paper blanc dels números al terra s'ajupia a veure si tenia sort i era inferior al seu, però aquesta sort no existeix, i menys a Renfe.. La senyora (que s'havia passat una mica amb el pintallavis) va dir-me que era un maleante (gran paraula) i que l'estava controlant perquè era fals que anés a comprar un bitllet, segur que estava allà per robar. Jo em vaig posar a riure, dient-li que jo també m'hi havia fixat, però més per analitzar quanta estona trigaria a perdre els nervis i marxar per intentar-ho un altre dia (tots ens hem rendit un cop o altre).

Tres quarts d'hora després, ja sabia com estava estructurada la família de la senyora, per què es comprava un bitllet a Puertollano, quines malalties tenia i quina era la seva tendència política. Sort que la tenia 21 números davant meu. Quan vaig marxar, el maleante estava apunt de suicidar-se a l'estany de les tortugues d'Atocha perquè, apart d'esperar, també estava parlant amb una senyora que s'havia passat, aquest cop, amb la laca.

guarrades

L'altre dia -per no variar- em vaig discutir amb la meva germana per telèfon. Em va dir que el cap de setmana de les eleccions no pensa pujar a casa dels meus pares perquè puja el cap de setmana següent i són massa seguits.

Jo li vaig dir que per un cap de setmana que jo anava de visita podria dignar-se a pujar... Després li vaig penjar el telèfon (o va ser al revés?).

L'altre dia, i per fer-li una putada, la vaig trucar i vaig pensar "venjança".

La conversa va anar així:

JO: has parlat amb la mama?

A: no, per? (ella tan simpàtica com sempre)

J: perquè t'ha arribat una carta

A: la beca? (alegrant-se)

J: no, una certificada.... (fa dies que li dic que li tocarà mesa electoral i llavors haurà de pujar per collons)

A: nooooooo (és llesta la cabrona, ho va entendre a la primera)

J: si si, juas juas juas

A: nooooooo

Al final, no podia parar de riure i va descobrir que no em reia de la situació (que si passa serà boníssima) sinó que no podia aguantar més la mentida.

Ara la putada seria que em toqués pringar a mi, però no m'ho mereixo....

paternalisme

L'altre dia va venir a visitar-nos don Inútil. Després de fer-nos bromes sobre com de simpàtic és, explicar-nos que té tants bons amics que li falten mans per comptar-los (dime de lo que presumes y te diré de lo que careces), preguntant-me si tenia la regla (per la mala llet que duia a sobre) i a la meva WorkCompanya si prenia anticonceptius, va marxar. Dos dies soportant-lo. Soportant els seus comentaris en una reunió a la que em va fer anar dient-li al don Funcionarioministerial amb qui treballo: no es que no me fíe de lo que me dicen mis niñas, pero yo tengo que preguntarlo. AHHGGGGAGGGGG mis niñas? Quin morro. Menys mal que don Funcionarioministerial li va dir la gran frase: yo estoy encantado con el trabajo que se está haciendo. Tooooooooooooooooooma! jajajaja.

Quan va marxar va dir-nos que ens animéssim, que ens veia decaigudes. Com vol que estem si la feina que fem en una setmana la podríem fer en 3 hores? Si hem d'estar 8 hores aquí sense res a fer. He descobert els límits del youtube ja. No em queden vídeos de Fama per mirar. No puc estar escrivint aquí eternament.

Ahir vam constatar un altre fet. El nostre superprojecte laboral se'n va a la merda. De fet, ja se n'hi ha anat. El nostre superboss va trucar-nos per encoratjar-nos. Què ha passat d'un dia per l'altre que tothom s'ha volcat en nosaltres i ens està intentant protegir? Si us plau, que ja tenim una edat. No necessito que em truquin cada dia per recordar-me que això algun dia tirarà endavant. Clar, no estem acostumades a que ens facin cas...

ja hi som

La regla de "lo que pasa en España no pasa en ningún otro lugar" està prenent dia a dia més força. Ahir, després de fer 1 hora de cua, repeteixo, una hora!, en una sala plena de gent, de peu, amb la calefacció modo desierto del Sáhara, aconsegueixo arribar a un taulell de venta anticipada de billetes para largo recorrido. Tenia el número 315 i al mateix tícket del número hi ha escrita la gran frase: tiene usted 45 personas delante. Encara sort, vaig pensar, l'últim cop que vaig venir tenia 116 personas delante (3 hores i quart de peu). Quan un va a Renfe sempre sap quan entra, però mai quan aconseguirà sortir. Deixant les dissertacions de banda, arribo al taulell i li dic al senyor: "por favor, un billete de Ave a Lleida para el día 7 de marzo a las 7 de la mañana y vuelta el 10 de marzo a las 18.45. Tengo descuento de carné joven." El senyor, molt eficient per cert perquè se'n va enrecordar de tot, em mira i em diu: "no me sale". Com que no te sale? Que estic parlant amb un/a operador/a de Telefònica? Què és lo que no te sale? Em diu que no puc comprar bitllets a partir de data no sé què (sí, el 20 de març. Algú comença a lligar caps?) perquè encara no tenen confirmats els horaris. Jo li vaig dir, una mica enfadada: "Por el Ave a Barcelona?". Sí, em diu. "Lo siento". Joder, quina cara de pena més aconseguida que va posar el tio, em va convèncer i fer recordar aquelles mil bronques d'usuàris que m'he endut jo al llarg de la meva vida. Li vaig dir, malgrat tot, "no, no pasa nada, sólo llevo una hora aquí". Resumint, no puc comprar bitllets per assistir al meu estimat sopar de 8è d'EGB el dia 8 fins el dia 18, encara que "están diciendo internamente que a partir de mañana ya estarán la venta".
M'arrrisco i vaig a provar sort aquesta tarda a fer no sé quanta estona de cua? O m'espero a que el primer Ave Madrid-Barcelona o Barcelona-Madrid descarrili, es mori tot el passatge, aquí s'armi la de déu, atemptin els d'ultradreta contra el despatx de la Magdalena ministrisima de Fomento, hi hagi una inundació per culpa de la pluja torrencial que no es pot aturar???
Això només passa a España. Mesos i mesos sabent que l'Ave s'acabaria, que si arriben o no a temps el 21 de desembre. I dic jo, NO HAN TINGUT SUFICIENT TEMPS PER PLANIFICAR HORARIS DE MANERA QUE NO ES PERJUDIQUI A LA RESTA DE PASSATGERS QUE NO VOLEM PATIR LA INOPERÀNCIA D'UNS INÚTILS QUE ENS DIRIGEIXEN LES VIDES???

He decidit que fins a final de mes no em compraré el bitllet. No sea que el día 20 tampoco les salga.

Habemus AVE

20 de febrer.

Canviaran les costums de la gent usuària del pont aeri? O es quedaran a l'espera que es solucionin les cagades que hi haurà al principi? Quan costarà el bitllet? Si el de Lleida que m'he de comprar aquesta tarda costa 100.80€ anada i tornada, calculo que estarà rondant els 130€. I el temps? 4 hores?

He agafat l'Ave un cop només; ara el tornaré a agafar. La cosa positiva que tenen Renfe i l'Ave és que et tornen els diners si hi ha retards. Així, si el teu Ave porta 1 hora de retard et tornen el 100% del bitllet. Això amb les companyies aèries no és així. Si arribes amb retard, sempre és per culpa del tráfico aéreo de Barajas (o del Prat). Si surts tard, és per culpa del tráfico aéreo de Barajas (o del Prat)

No sé com tornaré la pròxima vegada a Barcelona. En realitat, no sé quan serà la pròxima vegada que vagi a Barcelona.

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhh

Indignada.

M'han tret el canal 98 del digital que era TV5 Monde, un canal francès on de tant en tant em permetia el luxe de veure alguna peli bona o el gran programa Questions pour un champion, amb el boníssim Julien Lepers (una barreja entre el Sobera i el de Saber y Ganar), per posar Popular TV, canal religiós amb una campanya anti-govern, amb retransmissions de missa i altres programes que fan posar els pèls de punta [ex: La Casa de la pradera o Fama (la sèrie)].

Indignada aquest matí que m'ha sobrat temps per esmorzar i he encès la tele per veure les notícies. Indignada al posar l'ex-TV5 Monde i veure Popular TV amb la campanya AdioZ.es. Indignadíssima.

NOTA:Ahir vaig conèixer un noi que va anar al míting de ZP. Després ens explicava el míting. Puajj.

NOTA 2: a les 8.15 del matí la gent de Fama ¡a bailar! està fent abdominals. Que fort! Visca el canal 24h!

NOTA 3: segons la web de digital+ TV5 Monde es veu ara al canal 140. A veure si és veritat...

be spanish my friend

Què és ser espanyol? Ser castellanoparlant? Anar a missa? Professar el catolicisme? Estar en contra de la eutanàsia? Estar en contra de l'avortament? Creure que els cambrers d'abans eren més eficients? Creure en l'amiguisme per aconseguir les coses? Requalificar terrenys? Plantar 500.000.000 d'arbres?

Tot això per explicar que m'he unit al grup de "Rajoy, no nos jodas el facebook y no hagas campaña akí!". Gran.

¿y lo bien que se queda el cuerpo?

Avui he dormit 12 hores. Ole! L'altra nit vaig dormir-ne 3 o 4 perquè no podia adormir-me, i ahir a la nit vaig decidir recuperar el temps perdut. Aquest matí quan m'he aixecat no notava cap múscul del cos, de fet, quan he posat els peus a terra quasi caic perquè ni força em quedava. Així doncs, m'he aixecat superdescansada i feliç.

Tot i així he tingut un somni que m'ha fet pensar. Ahir a la nit em va trucar una amiga meva de la Seu. Li vaig penjar el telèfon perquè en aquell moment estava babejant el coixí i vaig apagar el mòbil perquè ningú més s'atrevís a perturbar la meva pau. Doncs avui he somiat que anava a la seva perruqueria a buscar-la per quedar per sortir a la nit i estava enfadada amb mi perquè li havia penjat el telèfon. Jo m'intentava justificar dient-li que necessitava dormir, però no baixava del burro. De cop entrava molta gent a la pelu, tothom volent fer-se coses. Jo l'intentava ajudar escombrant una arena que hi havia al terra (arena al terra d'una perruqueria?) però l'escombra estava trencada i ens discutíem. De cop, han entrat alguns concursants de Fama a depilar-se i ha sonat el despertador.

Aquest matí li he explicat el meu somni i crec que encara està ara rient-se de mi. He de deixar de veure Fama ja, perquè somiar amb els concursants és símptoma d'alguna cosa dolenta (sí, sóc adicta, ho reconec).

una nova manera de passar el dia...

Després del test de geografia banderil, va arribar el de geografia física. Es mostra la silueta d'un país i a veure qui és el maco que sap quina forma té Botswana. Jo encara no, però ho descobriré.

Una alternativa als jocs excel és la nova activitat programada des d'ahir.

La meva companya de feina m'ensenya italià i jo li ensenyo català. De què li servirà saber català? Doncs potser per res, però almenys quan torni a Barcelona i ens senti a tots parlar entre nosatres pugui entendre alguna cosa més que les quatre paraules que sap fins ara, que per resumir-les són: "em fa mal la panxa" i "tinc són", a més a més de "prou" i "molt fort". I així jo podré saber alguna cosa d'italià així la pròxima vegada que vagi a Itàlia no m'inventi un nou idioma.

Bé, ara començarà la classe. Em falta una pissarra que no tinc ni tindré mai. Quina llàstima.

passant la tarda

Com que és dilluns i la feina és poca, ens hem decidit a anar completant jocs excel de tonteries. Com que el de Personajes Disney, BSO de Películas, Canciones que nunca debieron ser escritas, Movie Shadows, etc., etc., ja els hem fet, ara n'hem baixat un de banderes. S'ha d'endevinar el nom del país i el continent on està. Aparentment sembla fàcil, però trobar països de l'estil Butan i saber quina bandera tenen no és fàcil. Gràcies a la Wikipedia, ens hem quedat a les portes d'aconseguir pleno total, però ens falta endevinar-ne uns tres o quatre. He intentat copiar les imatges aquí, per si algú té una ment privilegiada per la geografia, però no puc. Llàstima.
Almenys he aprés alguna cosa. Aquesta és la bandera de San Vicente y las Granadinas. Si algú ho vol saber, es troba aquí.

Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances... Mmm Caribe, vacances...

Espero trobar-me un dia aquest mateix joc però havent d'escriure les capitals. Llavors sí que serà divertit, perquè saber que la capital de Mozambique és Maputo passa, pero i la capital de Myanmar? És Yangon, no cal buscar-ho frenèticament.
Ara em falta estudiar-les i presentar-me a un concurs de la tele.

el món va fatal

Jolines!!!

• Ara que amb una mica d'alcohol em sortia fantàstic el Jota Punto Pe Punto E Punto i el Oi Oi Oi Oi Ooooi, va i s'acaba el Tomate.
• Joselito ha estat l'expulsat de Supervivientes (no ho veig però al meu pis és la notícia del dia i tragèdia nacional).
• Marcos y Lorena: ¿pedirá Lorena un cambio de pareja?
• Ahir em vaig adormir al sofà mirant el Barça
• La frase: "yo no tengo que pedir perdón, soy el consejero de transportes". I no era abans el de Sanitat, és a dir, la cara visible de tot el tinglado del Doctor Muerte? Aquests del pepé cada dia estan més i més malament. Ahir vaig veure pel carrer el doctor Montes, quina emoció! A veure si el tornen al càrrec, pobre.

Però no tot és dolent: He llegit que aquest any escolliran el cantant que anirà a Eurovisió per candidants via myspace. I s'ha presentat Malena Gracia! Loca, por un beso tuyo.... Loca... Ja ho estic sentint: Spain 12 points, l'Espagne 12 points.