Aquesta és l'Anna, en un moment de tonteria absoluta. Aquí la seva cara de resignada davant de les ruqueries que fa la seva germana gran. Tots hem sentit a parlar del tòpic de "no saber apreciar allò que tens fins que no ho has perdut". I en el fons és veritat. 13 anys vivint amb ella, discutint cada dia, pegant-nos (bé, erem petites), jugant... I és ara quan realment compartim més les coses. I es que viure separades des de fa quasi 8 anys ajuda a reforçar una relació.
Ara més que la meva germana petita (que sempre ho serà) s'ha convertit en una persona molt important en la meva vida, amb la que, obviament, s'ha de discutir, enfadar-se, però també confiar, riure, compartir els bons i els mals moments.
Ara més que la meva germana petita (que sempre ho serà) s'ha convertit en una persona molt important en la meva vida, amb la que, obviament, s'ha de discutir, enfadar-se, però també confiar, riure, compartir els bons i els mals moments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario