20 mar 2008

Rechonismo

El otro día cenando y riendo mi amiga Núria me contó lo último de mi universidad. Se ve que alguien escuchó a una señora pronunciar tal frase en la playa (es lo que tiene estudiar en una universidad que está a 5 minutos de la playa andando, que uno se distrae de sus quehaceres):

Señora: ¡¡¡Yonathaaaaaaaaaaaaaan, te he disho asienes y asienes de veses que te comas el gogur!!!!

Traduciendo la frase al lenguaje normal, la señora le decía al niño que se comiera el yogur. En fin, que a veces, aunque hables un mismo idioma, la vida puede ser complicada de entender. Tal fue el impacto que causó la frase en el oidor que ahora se ha convertido en el hit de la universidad. Eso sí que lo teníamos, que a parte de ser un melting pot de pijosdeeconómicas y cumbasdehumanidades, cuando algo impactaba era repetido hasta la saciedad. Creo que la explicación es doble: por un lado, el bar es pequeño; por el otro, eso de tengas "30 minutos de recreo" a los 22 años pues de algún modo u otro afecta.

Bueno, a lo que iba. Ayer por la tarde, con un agotamiento mental considerable, cogí el metro para irme a casa y había unos chonis de los de mechas rubias, gomina y piercings de oro. No sé de qué hablaban, ayer era un día de los que no quería ir escuchando conversaciones ajenas. En lo único que me fijé fue en la camiseta del Choni/Hombre: Amporio Jeans.

Eso me hizo sonreír. Amporio, pero otras veces de visto Gupsy, Trucci... Por no hablar de la gran marca de alcohol del Lidl que descubrimos en la universidad, la ginebra Parios. Con ella, sólo se podía fregar el suelo. Eso sí, si el suelo era de color marrón, se volvía blanco.

Menos mal que hemos crecido todos un poco. Hemos dejado la época de la universidad (y las penurias económicas y el atrevimiento de "me lo bebo todo, da igual de dónde proceda" atrás.

13 mar 2008

la vida te da sorpresas, sorpresas de la vida ay ay

Indignada un altre cop. I aquesta vegada, encara que soni estrany, no és per coses de feina. Ahir a la tarda vaig anar a comprar a un supermercat amb la meva germana. Fins aquí tot normal. Li vaig donar la meva estimada VISA i el meu DNI perquè no portava bossa. Quan va ser l’hora de pagar, ella va ensenyar la meva documentació i la tarja per pagar (destacar que jo estava FORA DE LA VISTA DE LA CAIXERA en una altra banda carregant el carro). La caixera es va mirar el DNI i va passar la tarja i li va donar el boli electrònic a la meva germana perquè signés.
Com pot ser que la tia no s’adonés que li estava pagant amb la targeta d’una altra persona. Després ens roben i no sabem per què. Què li costava a la senyora mirar que la foto del dni i la cara de la persona que li estava pagant no coincidien? Ves a saber quantes hores feia que la senyora estava allà asseguda passant iogurts per la màquina, però ostres...
Pensant llavors: si un dia em roben la cartera, dni inclòs, es poden passejar amunt i avall pagant amb el meu dni i la meva tarja. Un dia ho provaré amb la targeta d’algun home, a veure si també es comet aquest error.

10 mar 2008

ara amb una mica més de calma

Per fi em puc connectar a internet sense sentir la presència d'ésser aliens mirant el clatell.....
Instla·lada des de fa una setmana a Bcn, continuo sense pis, sense tenir una feina estable on passar els meus dies.
El meu estimat super boss m'ha col·locat (o potser millor dir aparcat) en una feina substituïnt a una noia que està de baixa per embarazo. Estaria bé que algú m'expliqués com es fan les coses, no ho sé, però estaria bé saber en quins àmbits una es mou. I jo pregunto, i el meu superboss que té altres coses a fer passa de mi, i llavors deu pensar.... la pesada aquesta... M'encanta, però ho tinc claríssim. Si després les coses no surten, no serà pas problema meu. Jo no puc assumir la inoperància d'alguns o la mala gestió dels altres.
En l'apartat destroy, ja n'hi ha prou. Ara toca buscar pis, però quina mandra!!

A les meves edats i que m'hagi de veure així!

Ens fem grans. Això s’ha notat aquest cap de setmana amb el súper sopar de 8è. Normalment un es va veient amb la gent, ni que sigui per Nadal a altes hores de la matinada en un antro. D’altres saps què fan perquè algú t’ha dit que li va dir que…
I així anem. I d’altres, que no veia des del mateix 8è. Gent que està pensant en anar a buscar els nens a l’estiu. Gent amb un gran complex de Peter Pan. Gent que, malgrat els anys, continuen igual que abans. Com diu la meva amiga M., assistent al sopar, la gent imbècil imbècil s’ha quedat.
La nit va ser tranquil·la, al final tampoc vam ser gaires però m’ho vaig passar molt bé. Des de recordar anècdotes de profes que mai haurien d’haver-se dedicat a l’ensenyament, a les putades que ens feiem els uns als altres. Des de recordar aquells que ja no hi són, a pensar què haurà estat d’aquell que....
Quina por. La resta de la nit, una mica trash. Massa visites a la barra del bar, massa recordar que ens fem grans, i massa fred.
L’endemà (ahir) a votar a les 11 (m’estic fent gran també en el fet que ja no puc dormir tant com abans) i després de nou a la gran urbe, que, per mala sort, ja ha arribat el dilluns.
Quines coses, i que ràpid passa el cap de setmana!

7 mar 2008

per fi divendres!

Que gran ha estat aquesta setmana. Des de reencuentro en la tercera fase amb individus que millor que no existissin, passant per l'eliminació del Madrid de la Champions, a beure dues cerveses i començar un descontrol que pa qué.
Avui per fi és divendres, demà cap de setmana.
Demà tinc un sopar de 8è d'egb. Què són els sopars amb gent amb qui fa anys i anys que no veus? Doncs un revival del passat. Veure que las guarronas segueixen sent guarronas, els paletos, més encara... total, per acabar fatal a altes hores de la matinada.
Diumenge, dinar familiar (crec). I a votar. Estic una mica fins al gorro de la campanya, però això és un altre tema amb què no em puc explaiar perquè em posa de mal humor.

5 mar 2008

De tornada a la crua realitat, instal·lada més o menys (fer la maleta amb presses ha fet que només agafés 2 pantalons), i amb una nova vida per davant, aquí em trobo.
Feina...? Moltíssima, llàstima que no tinc ningú a la vora que em digui... això va així, aquest és tal.... hi ha pendent tal..... Ara mateix estic d’un autodidacta....
La feina és un gran repte, enorme, però esperem que vagi bé. De moment, com em va dir ahir el meu superboss, soluciona les coses immediates i després ja en parlarem.
Tinc ganes de veure-us a tots!